1. openQA: Cada actualització està testejada automàticament abans d'arribar-vos
2. Btrfs + Snapper: Rollbacks instantanis si alguna cosa va malament
3. Seguretat per defecte: AppArmor o SELinux activats des del primer moment
4. Empaquetament consistent: No cal executar scripts aleatoris d'internet

1. openQA: Proves automatitzades abans de cada publicació

Una de les principals diferències entre openSUSE i altres distribucions és el seu sistema de proves automatitzades openQA. Aquest sistema és literalment el cor de la iniciativa de proves automatitzades d'openSUSE.

Què és openQA?

openQA és un servei de proves completament automatitzat que testeja cada instantània (snapshot) abans de la seva publicació. Això significa que cada actualització que rebeu ha passat per una bateria completa de proves automàtiques que simulen un ús real del sistema operatiu.

El sistema utilitza màquines virtuals (principalment amb QEMU) per reproduir tot el procés d'instal·lació i ús del sistema operatiu. No només prova la instal·lació, sinó també:

• La funcionalitat de YaST (l'eina de configuració del sistema)
• Les transaccions de Zypper (el gestor de paquets)
• Diferents aplicacions i entorns d'escriptori
• Proves d'integració en múltiples arquitectures

A diferència d'altres distribucions que depenen de proves manuals o parcials, openQA garanteix que cap error crític passi desapercebut. Com deia un usuari en un fòrum de Reddit: “És fins i tot més fiable que els humans. No es perd cap error perquè estigui cansat o avorrit”.

Transparència total

A més, podeu veure els resultats de les proves en directe a openqa.opensuse.org, on es publiquen captures de pantalla, vídeos i resultats detallats de cada test. Aquesta transparència és única en l'ecosistema Linux.

2. Btrfs + Snapper: Instantànies del sistema i recuperació instantània

La combinació de Btrfs (sistema de fitxers) i Snapper (gestor d'instantànies) és una de les joies de la corona d'openSUSE. Aquesta funcionalitat us permet fer instantànies completes del sistema i revertir canvis de manera instantània.

Com funciona?

Quan instal·leu openSUSE amb Btrfs (que és l'opció recomanada), el sistema crea automàticament instantànies abans i després de cada canvi important:

• Abans i després d'actualitzar paquets amb Zypper
• Abans i després d'utilitzar qualsevol mòdul de YaST
• Instantànies manuals quan vulgueu

Recuperació sense complicacions

Si després d'una actualització alguna cosa va malament, podeu fer un rollback (revertir canvis) de dues maneres:

1. Des del menú d'arrencada de GRUB: podeu arrencar directament des d'una instantània anterior i, si tot funciona bé, fer-la permanent amb la comanda sudo snapper rollback.

2. Des del sistema en execució: utilitzant Snapper per desfer canvis específics o restaurar fitxers concrets.

El millor de tot? El procés és ràpid i segur. No cal reinstal·lar res ni perdre configuracions. Segons la documentació oficial, el rollback preserva els vostres fitxers personals (que estan en una subvolum separada) mentre restaura el sistema.

Això contrasta amb altres distribucions on, si una actualització trenca el sistema, sovint l'única opció és reinstal·lar des de zero o intentar reparacions manuals complexes.

3. Seguretat per defecte: AppArmor i SELinux

openSUSE pren la seguretat molt seriosament i ofereix dos sistemes de control d'accés obligatori (MAC): AppArmor i SELinux.

Què són AppArmor i SELinux?

Tots dos són mòduls de seguretat de Linux (LSM) que implementen controls d'accés més estrictes que els permisos tradicionals d'Unix:

• AppArmor utilitza un model basat en rutes de fitxers, que és més fàcil de configurar i entendre per a la majoria d'usuaris.
• SELinux utilitza un model basat en etiquetes que ofereix un control més granular, ideal per a entorns empresarials d'alta seguretat.

Flexibilitat de configuració

A openSUSE Tumbleweed, actualment s'està migrant a SELinux com a opció per defecte, però podeu triar entre ambdós durant la instal·lació. A openSUSE Leap, AppArmor continua sent l'opció predeterminada.

Aquest nivell de seguretat activat per defecte contrasta amb moltes altres distribucions on aquests sistemes estan desactivats o requereixen configuració manual complexa. openSUSE us dóna seguretat reforçada des del primer moment, sense que hàgiu de ser un expert en seguretat.

4. Empaquetament consistent: no scripts aleatoris com a Arch

Una de les crítiques més habituals a distribucions com Arch Linux (i les seves derivades) és la dependència de l'AUR (Arch User Repository), on els usuaris pengen scripts d'instal·lació que no sempre són revisats o de confiança.

Repositoris oficials i OBS

openSUSE utilitza l'Open Build Service (OBS), que combina el millor de dos mons:

• Repositoris oficials amb paquets testejats i signats digitalment
• OBS comunitari on els paquets es compilen de manera automàtica i transparent, amb proves d'integració

Tots els paquets d'openSUSE segueixen estàndards de qualitat i passen per proves amb openQA. No us heu de preocupar per executar scripts d'instal·lació dubtosos o per compilar manualment paquets.

Gestió de dependències fiable

El sistema de paquets RPM d'openSUSE (gestionat per Zypper) té una gestió de dependències excel·lent. Les actualitzacions són coherents i no us trobareu amb problemes de “dependències trencades” tan sovint com en altres distribucions.

Conclusió: Per què hauríeu de provar openSUSE

openSUSE és una distribució madura, professional i extremadament fiable que mereix molta més atenció.

Si busqueu una distribució estable, segura i amb tecnologia capdavantera, openSUSE (tant Leap com Tumbleweed) és una opció excel·lent que hauríeu de considerar. És ideal tant per a escriptoris com per a servidors, i la seva filosofia de “qualitat abans que velocitat” fa que sigui una de les distribucions més fiables disponibles.

Recursos addicionals: – Web oficial d'openSUSE – Documentació d'openQA – Guia de Snapper – Portal SELinux d'openSUSE

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Què és exactament RCS?

RCS és l'evolució natural dels missatges de text tradicionals (SMS). Mentre que els SMS estan limitats a 160 caràcters de text pla, RCS porta la missatgeria mòbil al segle XXI incorporant totes les funcionalitats que ja utilitzem diàriament: enviar fotos i vídeos en alta qualitat, crear grups de conversa, veure quan algú està escrivint, confirmar que els missatges s'han llegit, compartir la ubicació en temps real i molt més.

El més important és que RCS no és una aplicació que hagis de descarregar. És un protocol de comunicació integrat directament a l'aplicació de missatges del teu telèfon mòbil, sigui Android o iOS. Des de finals de 2024, Apple va incorporar suport complet per RCS a l'iPhone, cosa que significa que ara tots els telèfons intel·ligents del mercat poden comunicar-se entre ells utilitzant aquesta tecnologia, independentment de la marca o sistema operatiu.

Com funciona RCS?

RCS funciona de manera molt similar a les apps de missatgeria que ja coneixes, però amb una diferència clau: utilitza la infraestructura de les operadores de telefonia mòbil. Quan envies un missatge RCS, aquest viatja a través dels servidors de la teva companyia telefònica (o dels servidors que aquesta utilitzi) fins arribar al destinatari.

No necessites crear cap compte especial ni proporcionar dades addicionals. RCS s'identifica amb el teu número de telèfon, exactament igual que els SMS. Si la persona a qui escrius també té RCS activat (i pràcticament tots els telèfons moderns el tenen per defecte), la conversa es farà automàticament amb totes les funcions avançades. Si el destinatari no té RCS, el missatge s'enviarà simplement com un SMS tradicional. La teva aplicació de missatgeria et mostrarà si pot comunicar per RCS o no amb un missatge a l'entrada de text que posarà alguna cosa semblant a “Missatge RCS” o “Missatge de text” en el cas que no disposi de RCS el destinatari.

L'activació és transparent: obre l'aplicació de missatges del teu telèfon (Google Messages a Android, iMessage a iOS) i RCS ja estarà funcionant. No cal configurar res addicional.

Funcionalitats que ofereix RCS

RCS no té res a envejar a les aplicacions de missatgeria més populars. Aquestes són algunes de les seves característiques:

Missatges enriquits: Pots enviar fotos i vídeos en alta resolució, sense la compressió que arruïna la qualitat. També pots compartir arxius de fins a 100 MB.

Grups de conversa: Crea grups amb els teus amics, família o companys de feina. Pots donar-los nom, afegir o eliminar participants i veure qui ha llegit cada missatge.

Indicadors de lectura i escriptura: Veus quan algú està escrivint i saps quan han llegit els teus missatges, igual que a WhatsApp.

Compartir ubicació: Envia la teva ubicació en temps real per quedar amb amics o indicar on ets.

Missatges més llargs: Oblida't de la limitació dels 160 caràcters. Amb RCS pots escriure missatges tan llargs com necessitis.

Reaccions als missatges: Pots respondre ràpidament amb emojis, igual que a altres plataformes.

Xifrat de punta a punta: Google Messages ofereix xifrat E2E per a converses individuals entre usuaris d'Android, protegint la teva privacitat.

Per què RCS és millor que dependre d'aplicacions privades

Aquí és on RCS marca una diferència fonamental respecte a WhatsApp, Telegram o qualsevol altra aplicació de missatgeria controlada per una empresa privada.

El teu compte no pot ser bloquejat arbitràriament

Amb WhatsApp, el teu accés a les teves converses depèn íntegrament de Meta (Facebook). Aquesta empresa pot decidir bloquejar o eliminar el teu compte en qualsevol moment si considera que has incomplert els seus termes i condicions, sovint sense donar explicacions detallades ni possibilitat real d'apel·lació.

Hi ha centenars de casos documentats de persones que han perdut l'accés a anys de converses, fotos familiars i contactes professionals simplement perquè un algoritme automàtic va considerar sospitós algun comportament (potser enviar el mateix missatge a diversos grups, o utilitzar l'aplicació de manera intensiva per feina). En molts casos, els usuaris ni tan sols saben què han fet malament.

Amb RCS, això no pot passar. No hi ha una empresa que controli el teu accés. El teu número de telèfon és teu, i mentre tinguis servei amb la teva operadora, podràs enviar i rebre missatges. Cap algoritme corporatiu pot decidir que ja no tens dret a comunicar-te.

Les teves dades no pertanyen a una corporació

Qualsevol aplicació privada de missatgeria recopila metadades sobre tu: amb qui parles, quan parles, quants missatges envies, quins grups formes part, etc. Encara que el contingut estigui xifrat, aquestes dades són extremadament valuoses per crear perfils publicitaris i de comportament.

RCS, en funcionar a través de les operadores de telefonia, segueix les regulacions de telecomunicacions, que a Europa són molt més estrictes que les que regulen les apps de missatgeria. El RGPD (Reglament General de Protecció de Dades) ofereix proteccions específiques per a les comunicacions electròniques.

Interoperabilitat real

Una de les grans frustracions actuals és haver de tenir múltiples aplicacions de missatgeria instal·lades perquè “aquest grup està a WhatsApp”, “aquests amics utilitzen iMessage” i “la família prefereix Telegram”. Cada app és un silo tancat que no pot comunicar-se amb les altres.

RCS trenca aquest model. És un estàndard obert que funciona entre tots els telèfons, independentment de la marca. No importa si tu tens un Samsung i el teu amic un iPhone: RCS funciona entre tots dos sense necessitat d'apps addicionals.

No pots perdre les teves converses

Qualsevol aplicació privada pot tancar, canviar les seves condicions, deixar de donar servei al teu país o simplement decidir eliminar comptes antics. Hi ha precedents d'aplicacions populars que han desaparegut i els usuaris han perdut tot el seu historial.

RCS, com a estàndard de telefonia, té la mateixa permanència que les trucades de veu o els SMS. És part de la infraestructura bàsica de comunicacions, no un servei discrecional que una empresa pot retirar quan vulgui.

RCS no és perfecte, però és lliure

És honest reconèixer que RCS encara té marge de millora. El xifratge de punta a punta no està implementat universalment entre totes les operadores i dispositius (encara que Google Messages sí que l'ofereix entre usuaris d'Android). Algunes funcions avançades depenen de la implementació de cada operadora. Això l'aplicació també t'ho indicarà amb un petit cadenat.

Però la gran diferència és que RCS és un estàndard obert. Ningú el controla en exclusiva. Pot evolucionar, millorar i adaptar-se sense dependre de les decisions comercials d'una sola companyia. És infraestructura pública, no propietat privada.

Com començar a utilitzar RCS avui mateix

La bona notícia és que probablement ja l'utilitzes sense adonar-te'n. Si tens un telèfon Android dels últims anys amb l'aplicació Google Messages, RCS ja està actiu. Si tens un iPhone amb iOS 18 o superior, també.

Per assegurar-te que està activat:

A Android (Google Messages): 1. Obre l'aplicació Missatges 2. Toca la teva foto de perfil a dalt a la dreta 3. Selecciona “Configuració de missatges” 4. Comprova que “Funcions de xat” estigui activat

A iOS 18 o superior: RCS s'activa automàticament. Apple l'integra directament a iMessage quan converses amb usuaris que no tenen iPhone.

I ja està. No cal configurar res més. Comença a enviar missatges i gaudiràs de totes les funcions modernes sense dependre de cap empresa privada que pugui tancar-te el compte demà.

Alguns aclariments

Hi ha certs conceptes que crec que son bons aclarir:

• RCS està lliure de compte d'empresa: L'identificador bàsic d'RCS és el número de telèfon, un element ja existent i regulat.
• Neutralitat del proveïdor: El servei, tot i ser impulsat per operadors, funciona en l'estàndard Universal Profile (UP) definit per la GSMA.
• Llibertat d'implementació: Aplicacions “Over-The-Top” (OTT) com WhatsApp o Telegram, l'empresa (Meta en el cas de WhatsApp) té el control complet sobre la implementació, les funcionalitats i, potencialment, la publicitat i l'accés a les dades. Amb RCS, l'estàndard no pertany a una única empresa de Silicon Valley. Tot i que la GSMA i les Telcos l'impulsen, i Google n'és el principal adoptador, l'Universal Profile és una especificació pública.

Conclusió: reprendre el control de les nostres comunicacions

Durant anys hem normalitzat que la nostra capacitat de comunicar-nos amb amics i família depengui del bon voler d'empreses com Meta, que poden bloquejar-nos l'accés sense explicacions. Hem acceptat instal·lar múltiples aplicacions de missatgeria perquè cada grup utilitza una plataforma diferent.

RCS representa una alternativa: una tecnologia oberta, integrada als nostres dispositius, que no pot ser controlada arbitràriament per una corporació. No és perfecta, però és nostra. És la infraestructura de comunicació que hauria de ser: universal, accessible i lliure. És una resposta de la indústria a la pèrdua de control de la comunicació que van patir per les Big Tech. És el seu intent de mantenir el missatge dins d'un estàndard tècnicament obert, regulat i subjecte a les mateixes lleis de telecomunicacions que SMS/trucades.

La pròxima vegada que algú et digui “afegeix-me a WhatsApp”, potser és el moment de respondre: “O simplement m'envies un missatge al meu número. Amb RCS ja tens tot el que necessites”.

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Què és una distribució immutable?

Primer de tot, deixa'm explicar-te què vol dir que una distribució sigui “immutable”. Imagina't que el sistema operatiu del teu ordinador és com una biblioteca pública: les estanteries i els llibres estan organitzats d'una manera concreta, i ningú pot canviar aquesta estructura de manera descontrolada. En una distribució immutable com openSUSE MicroOS, el nucli del sistema està protegit i no es pot modificar de qualsevol manera. Això pot semblar restrictiu, però en realitat és un gran avantatge!

Quan fas canvis al sistema, aquests es fan de manera controlada i reversible. És com tenir un botó de “desfer” per a tot el que passa al teu ordinador. Si alguna cosa surt malament, pots tornar enrere fàcilment.

Les instantànies: el teu segur contra problemes

Una de les funcionalitats més destacades de openSUSE MicroOS és com gestiona les actualitzacions del sistema mitjançant instantànies o “snapshots”. Cada vegada que s'actualitza el sistema es fa sobre una nova instantània de disc gràcies al sistema d'arxius BRTFS.

Pensa-ho així: és com fer una fotografia del teu sistema abans de cada canvi important. Si després d'una actualització alguna cosa no funciona com esperaves, pots tornar a l'estat anterior amb només reiniciar l'ordinador i triar la versió prèvia. No cal ser un expert en informàtica ni tocar res complicat: el sistema ho fa tot per tu.

Això vol dir que pots actualitzar el teu ordinador amb total confiança, sabent que sempre tens una xarxa de seguretat. S'han acabat els dies de tenir por d'actualitzar perquè alguna cosa pugui trencar-se!

Flatpak: les teves aplicacions en el seu propi espai segur

openSUSE MicroOS aposta fort per Flatpak com a manera d'instal·lar aplicacions. Però, què és Flatpak i per què hauries d'interessar-te?

Flatpak és un sistema que permet que cada aplicació visqui en el que anomenem un entorn aïllat o “sandbox”. Imagina't que cada programa que instal·les té la seva pròpia habitació tancada amb tot el que necessita per funcionar. Aquesta aplicació no pot ficar-se amb les altres aplicacions ni amb parts sensibles del teu sistema sense permís explícit.

Això té diversos avantatges:

• Més seguretat: Si una aplicació té algun problema de seguretat, aquest no pot afectar la resta del sistema ni les altres aplicacions.
• Menys conflictes: Cada aplicació té les seves pròpies biblioteques i dependències, així que no hi ha problemes de compatibilitat entre programes.
• Actualitzacions independents: Pots actualitzar les aplicacions sense tocar el sistema operatiu, i viceversa.
• Facilitat d'ús: Instal·lar programes és tan senzill com a qualsevol altra distribució, però amb més protecció.

A més, Flatpak té accés a Flathub, una botiga d'aplicacions amb milers de programes disponibles, des d'editors de text fins a jocs i eines de disseny.

Distrobox: flexibilitat quan la necessites

Ara bé, potser et preguntaràs: “Si el sistema és tan protegit i les aplicacions estan aïllades, com faig per personalitzar coses o utilitzar eines més avançades?” Aquí és on entra Distrobox.

Distrobox et permet crear el que anomenem “contenidors” amb diferents entorns de treball. Pensa-ho com tenir diversos ordinadors virtuals dins del teu ordinador, però de manera molt lleugera i ràpida. Pots tenir un contenidor amb Ubuntu, un altre amb Fedora, i un altre amb Arch Linux, tots funcionant al mateix temps sense interferir entre ells ni amb el teu sistema principal.

Per què és útil això?

• Proves sense risc: Pots experimentar amb programes i configuracions sense por de trencar res al teu sistema principal.
• Accés a més programari: Si una aplicació només està disponible per a una distribució específica, pots crear un contenidor d'aquella distribució i usar-la.
• Entorns de desenvolupament: Si programes o treballes amb diferents projectes, pots tenir entorns completament separats per a cada un.
• Flexibilitat total: Tot i que el sistema base és immutable, amb Distrobox tens tota la flexibilitat que necessites per fer el que vulguis.

I el millor de tot? Aquests contenidors s'integren perfectament amb el teu escriptori. Les aplicacions que executis dins d'un contenidor es veuen i es comporten com si fossin aplicacions normals del teu sistema. A més, amb una simple comanda, pots exportar una aplicació instal·lada a la teva Distrobox perquè s'afegeixi al teu menú d'aplicacions del teu escriptori.

Per què hauries de considerar openSUSE MicroOS?

Després de tot el que hem parlat, deixa'm resumir per què openSUSE MicroOS pot ser una excel·lent elecció:

1. Estabilitat i fiabilitat: El sistema base està protegit i les actualitzacions són segures gràcies als snapshots.

2. Seguretat reforçada: Amb les aplicacions aïllades en sandboxes, el teu sistema està molt més protegit contra amenaces.

3. Actualitzacions sense estrès: Pots mantenir el teu sistema actualitzat sense por que alguna cosa deixi de funcionar.

4. El millor dels dos mons: Tens un sistema base estable i protegit, però també tota la flexibilitat que necessites amb Distrobox.

5. Menys manteniment: Com que el sistema està dissenyat per ser robust i les aplicacions estan aïllades, necessites dedicar menys temps a solucionar problemes.

6. Ideal per a portàtils: Si tens un ordinador portàtil que portes amunt i avall, openSUSE MicroOS et garanteix que sempre funcionarà de manera consistent.

És openSUSE MicroOS per a tu?

openSUSE MicroOS és especialment interessant sí:

• Vols un sistema que “simplement funcioni” sense haver d'estar constantment ajustant coses.
• Dones valora a la seguretat i l'estabilitat per sobre de la possibilitat de personalitzar cada petit detall del sistema base.
• T'agrada tenir les últimes versions d'aplicacions però amb un sistema operatiu estable.
• Treballes amb el teu ordinador i no vols sorpreses desagradables.
• T'interessa experimentar i aprendre, però sense arriscar el teu sistema principal.

Conclusió

openSUSE MicroOS i la resta de distribucions immutables, representen una evolució en la manera de pensar els sistemes operatius Linux. Combinant la protecció d'un sistema immutable amb les funcionalitats de snapshots, l'aïllament de Flatpak i la flexibilitat de Distrobox, ofereix una experiència que és alhora segura i versàtil.

No cal ser un expert en Linux per aprofitar els seus avantatges. De fet, és precisament per a persones que volen un sistema fiable i fàcil de mantenir que openSUSE MicroOS brilla amb llum pròpia. Si estàs cansat de distribucions que requereixen constant atenció i manteniment, potser és hora de donar una oportunitat a aquesta proposta diferent.

El futur dels sistemes operatius va cap a models més segurs i resistents als errors, i openSUSE MicroOS ja està aquí, oferint-te aquesta experiència avui mateix.

Pensem que Android per exemple, no deixa de ser un Linux amb un sistema immutable, i el seu propi Flatpak amb la Play Store i els seus APK's.

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Què està passant amb Cloudflare i LaLiga?

Tot va començar amb una sentència judicial emesa al desembre de 2024, que autoritzava LaLiga a ordenar als proveïdors d'internet (ISPs) el bloqueig d'IPs que, segons ells, estaven relacionades amb la transmissió il·legal de partits. El problema és que moltes d'aquestes IPs són compartides per serveis legítims que utilitzen Cloudflare com a plataforma de protecció i optimització web.

Cloudflare és un proveïdor molt popular que ofereix serveis com CDN (Content Delivery Network), protecció contra atacs DDoS i optimització del rendiment web. Milions de webs confien en aquesta plataforma per garantir la seva seguretat i velocitat. Però el fet que Cloudflare faci servir IPs compartides fa que, quan es bloqueja una IP per motius legals, també es vegin afectades altres webs innocents.

Impacte negatiu per als usuaris i creadors de contingut

El bloqueig massiu d'IPs ha provocat que molts usuaris no puguin accedir a webs legítimes durant els caps de setmana en què es juguen partits de LaLiga. Alguns exemples destacats són:

• GitHub: Una plataforma essencial per a desenvolupadors.
  
• ChatGPT i altres eines d'IA: Utilitzades per professionals i estudiants.
  
• Mastodon, Bluesky i altres xarxes socials descentralitzades: Alternatives lliures afectades pel bloqueig.
  

A més, molts creadors de contingut han hagut de migrar les seves webs fora de Cloudflare per evitar ser víctimes d'aquests bloquejos indiscriminats. Això suposa costos addicionals i pèrdua de confiança en la infraestructura digital actual.

Per què passa això?

LaLiga acusa Cloudflare de “protegir” webs pirates perquè ofereix serveis que dificulten identificar l'origen dels continguts il·legals. Per la seva banda, Cloudflare defensa que les mesures adoptades són desproporcionades i violen principis bàsics com la neutralitat de la xarxa.

El problema principal és tècnic: el model d'IPs compartides fa difícil bloquejar només les webs il·legals sense afectar altres serveis legítims. Però això no justifica que els usuaris finals siguem els principals perjudicats.

Què podem fer com a usuaris?

La solució passa per pressionar els proveïdors d'internet perquè revisin les seves pràctiques. Si detectes que una web legítima no carrega (per exemple, un blog personal o una eina professional), pots seguir aquests passos:

1. Obre un tiquet de suport amb el teu ISP: Explica el problema dient alguna cosa com:
   “No puc accedir a la web X des de la meva connexió.”

2. Insisteix si et responen amb excuses genèriques: Si et diuen que és per culpa del bloqueig relacionat amb LaLiga o la pirateria, respon:
   “Entenc que bloquegeu webs fraudulentes o pirates, però aquesta web no té cap relació amb LaLiga ni amb activitats il·legals. Això és un error en la vostra implementació.”

3. Demana una solució tècnica: Insisteix perquè revisin el cas específic i ajustin els seus filtres per evitar afectar serveis legítims.

Per què aquesta estratègia pot funcionar?

Els proveïdors d'internet solen prioritzar les incidències reportades pels seus clients, especialment si reben moltes queixes sobre el mateix problema. Si tots actuem col·lectivament, podem generar prou pressió perquè implementin solucions més precises i menys perjudicials.

A més, aquest tipus de reclamacions ajuda a visibilitzar el problema davant dels reguladors i mitjans de comunicació, cosa que pot accelerar un canvi en les polítiques actuals.

Alternatives temporals mentre es resol el problema

Si necessites accedir urgentment a una web afectada pel bloqueig, pots considerar aquestes opcions:
– Utilitzar una VPN: Et permet canviar la teva ubicació virtual i evitar els bloquejos regionals.
– Canviar els teus servidors DNS: Prova DNS públics com els de Google (8.8.8.8) o Cloudflare (1.1.1.1).

Tot i això, aquestes són solucions temporals que no aborden l'arrel del problema.

Conclusió

El bloqueig indiscriminat d'IPs és un atac directe al dret dels usuaris a accedir lliurement a internet i afecta greument creadors de contingut i empreses legítimes. Com a comunitat digital, tenim l'oportunitat d'actuar junts per exigir solucions més responsables als nostres proveïdors d'internet.

No es tracta només d'un problema tècnic o legal; és una qüestió de garantir un internet obert i neutral per a tothom.

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Què és Delta Chat?

Delta Chat és una aplicació de missatgeria que aprofita el protocol d'email, una tecnologia amb més de 50 anys d'història, per enviar i rebre missatges. Això vol dir que no necessites crear-te un nou compte ni confiar en una infraestructura propietària: qualsevol adreça de correu electrònic compatible amb els protocols IMAP i SMTP funcionarà perfectament amb Delta Chat. El resultat és una aplicació de xat moderna que combina la senzillesa de WhatsApp o Telegram amb l’independència i l’estàndard universal del correu electrònic.

Com funciona?

Quan configures Delta Chat, l’aplicació es connecta al teu servidor de correu electrònic utilitzant els protocols estàndards IMAP (per llegir missatges) i SMTP (per enviar-los). Cada missatge que envies es converteix en un email i viatja a través del servidor com qualsevol altre correu electrònic, però amb la presentació amigable i intuïtiva d’un xat.

La millor part és que no necessites que els teus contactes tinguin Delta Chat instal·lat. Qualsevol persona amb una adreça de correu electrònic pot rebre els teus missatges (tot i que, és clar, si utilitzen Delta Chat l’experiència serà molt més fluida).

Seguretat i privadesa com a pilars fonamentals

Un dels punts més atractius de Delta Chat és la seguretat. Els missatges estan xifrats automàticament de punta a punta amb OpenPGP sempre que sigui possible. Això significa que, fins i tot si algú interceptés el correu mentre viatja pel servidor, no podria llegir el contingut del missatge.

A més, com que es basa en un sistema descentralitzat (el correu electrònic), no hi ha un “amo” únic de la plataforma. Tu tries quins servidors utilitzar, i si vols més control, pots configurar el teu propi servidor de correu electrònic. Aquesta independència ofereix un gran contrast respecte a aplicacions com WhatsApp o Messenger, on les teves dades resideixen en servidors propietaris.

Facilitat d’ús

Una de les crítiques habituals a alternatives descentralitzades o enfocades a la privadesa és que solen ser complicades d’utilitzar. Delta Chat trenca amb aquest mite. La configuració inicial és tan senzilla com introduir el teu correu electrònic i la contrasenya (com faries en qualsevol client de correu). Després d’això, l’aplicació s’encarrega de la resta.

L’interfície és neta i intuïtiva, amb opcions familiars com grups, enviament d’imatges i emojis. Fins i tot incorpora funcionalitats com missatges autodestructius per augmentar la privadesa.

Per què triar Delta Chat?

• Llibertat i independència: Pots fer servir el teu propi servidor de correu o confiar en serveis existents.

• Compatibilitat universal: Qualsevol persona amb un correu electrònic pot interactuar amb tu.

• Seguretat: El xifratge automàtic i la descentralització protegeixen les teves dades.

• Facilitats d’ús: No cal ser un expert en tecnologia per gaudir-ne.

Conclusió

Delta Chat no és una aplicació que pretengui competir amb gegants com WhatsApp o Telegram en termes de volum d’usuaris. El que ofereix és una alternativa ética, segura i compatible amb un estàndard que porta décades entre nosaltres: el correu electrònic. Si t’agrada la idea de recuperar el control de la teva missatgeria sense renunciar a la comoditat moderna, Delta Chat és una opció que val molt la pena provar.

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Què és Mastodon?

Mastodon és una plataforma de xarxa social descentralitzada i de programari lliure que ofereix una alternativa a les xarxes socials centralitzades com X/Twitter. Mastodon és part del Fediverse, un conjunt de serveis descentralitzats interconnectats. Cada usuari es registra en un “servidor” o “instància”, que pot tenir les seves pròpies normes, comunitats i funcionament. Pixelfed per exemple és més semblant a Instagram, i Lemmy més semblant a Reddit.

A diferència de X/Twitter, Threads o Bluesky, Mastodon no està controlada per una sola empresa, sinó que és una xarxa de xarxes gestionada per voluntaris (hi ha empreses com o entitats com Vivaldi Browser que tenen la seva pròpia instància). Això significa que Mastodon és més resistent a la censura i a la manipulació.

Com Registrar-se

1. Tria una Instància: Per crear un compte a Mastodon, has de triar una instància. Una instància és un servidor que allotja un grup de comptes de Mastodon. Hi ha moltes instàncies diferents, cadascuna amb la seva pròpia comunitat. Per triar una instància, pots buscar-ne una que t'interessi per temàtica o per llengua a JoinMastodon.ORG .Si t'agrada el català i vols participar amb gent en català, et recomano Mastodont.CAT

2. Crea un Compte: Registra't a l'instància escollida amb el teu correu electrònic i una contrasenya segura.

3. Configura el Perfil: Un cop hagis creat el teu compte, pots configurar el teu perfil. Pots afegir una foto de perfil, una descripció i un enllaç al teu lloc web o blog. També pots triar si vols que el teu perfil sigui públic o privat.

4. Revisa les configuracions: Mira les opcions de configuració, ja que pots prendre algunes decisions sobre aparença, privadesa, etc. Un detall important és que si vols que Mastodon t'ajudi a arribar a més gent: a «Perfil» > «Privadesa i abast», marca si vols que el teu perfil i les teves publicacions apareguin en els resultats de cerca.

Com funciona

• Toots: Són les publicacions a Mastodon, similars als “tweets”.
• Etiquetes: Utilitza etiquetes per categoritzar i trobar contingut. Aquest punt és important, ja que si categoritzes bé el teu contingut serà visible per més gent encara que no et segueixin, pel fet que la gent pot seguir etiquetes i no només els perfils de la gent.

Consells per fer servir Mastodon

• Respecta les Normes: Cada instància té les seves regles; assegura't de seguir-les.
• Interacciona Amb la Comunitat: Participa en discussions i segueix usuaris amb interessos similars.
• Explora Contingut: Utilitza les etiquetes i funcions de cerca per descobrir nous temes i persones.
• Segueix Etiquetes del teu interès i això et farà trobar gent.

Espero que això serveixi als nou vingut!

Benvinguts al Fedivers!

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Què és Bluesky i què és el Fedivers?

Bluesky és una xarxa social nova creada per Jack Dorsey, el cofundador de Twitter, amb la idea de fer una plataforma més oberta i descentralitzada. Encara està en fase beta i creix a poc a poc, però ja ha generat molta expectació entre els que entenen d'aquestes coses.

El Fedivers, per la seva banda, és un conjunt de xarxes socials connectades entre si que utilitzen protocols oberts com ActivityPub. Això vol dir que els usuaris de diferents plataformes del Fedivers poden interactuar entre ells, creant una xarxa social molt més gran i diversa.

Mastodon: el gegant del Fedivers

Dins del Fedivers, Mastodon és la plataforma més coneguda i utilitzada. La seva interfície és molt semblant a la de X (Twitter), però amb més flexibilitat i opcions per personalitzar-la. Mastodon és un programari de codi obert, això vol dir que qualsevol pot instal·lar-lo al seu propi servidor i crear una instància independent. Així, les comunitats amb interessos comuns poden crear els seus propis espais dins de Mastodon.

Bluesky vs. Mastodon: una comparativa

Tecnologies: AT Protocol vs. ActivityPub

AT Protocol: Creat específicament per a Bluesky, aquest protocol busca oferir una experiència d'usuari més semblant a les xarxes socials tradicionals, tot i mantenir un enfocament en la descentralització.

ActivityPub: Un protocol federat i descentralitzat que permet a diferents plataformes comunicar-se entre elles. Mastodon és la implementació més popular d'ActivityPub, però n'hi ha moltes altres (En pots veure un llistat a FediDB).

Experiència d'usuari i privadesa

Bluesky vol oferir una experiència d'usuari més familiar, similar a X, però amb un enfocament en la privadesa i la descentralització. Mastodon, per la seva banda, ofereix més flexibilitat i personalització, cosa que permet als usuaris crear les seves pròpies comunitats i controlar la seva experiència d'usuari.

Pel que fa a la privadesa, tant Bluesky com Mastodon ofereixen més control als usuaris en comparació amb les grans xarxes socials centralitzades. Però Mastodon, en ser part del Fedivers, ofereix una major protecció de la privadesa gràcies a la seva natura descentralitzada.

Model de negoci: obert vs. corporatiu

Una de les principals diferències entre Bluesky i Mastodon és el seu model de negoci. Bluesky és una empresa recolzada per una corporació, la qual cosa planteja dubtes sobre el seu futur i el seu compromís amb la descentralització. Mastodon, en canvi, és un projecte de codi obert sense ànim de lucre, la qual cosa garanteix la seva independència i el seu enfocament en la comunitat.

Conclusió

Tant Bluesky com Mastodon representen un pas important cap a un futur de les xarxes socials més obert, transparent i controlat pels usuaris. Ambdues plataformes ofereixen alternatives interessants a les grans xarxes centralitzades que dominen el panorama actual.

Bluesky es presenta com una opció atractiva per a aquells que busquen una experiència similar a Twitter però amb un major èmfasi en la privadesa i la descentralització. El seu enfocament en construir una xarxa social més oberta i resistent a la censura és prometedor. Tot i això, el seu desenvolupament encara està en una fase inicial, i el seu futur dependrà en gran manera de com evolucioni la seva comunitat i el seu model de negoci.

Mastodon, per la seva banda, ha demostrat ser una plataforma sòlida i estable, amb una comunitat molt activa i diversa. El seu model de programari lliure i de codi obert garanteix la seva independència i la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats dels usuaris. A més, l'existència de múltiples instàncies permet a les comunitats amb interessos comuns crear espais propis i personalitzats.

Quina és la millor opció per a tu?

La tria entre Bluesky i Mastodon dependrà de les teves prioritats i necessitats. Si valores la privadesa, la personalització i la possibilitat de formar part d'una comunitat més petita i específica, Mastodon pot ser una excel·lent opció. Si prefereixes una experiència més similar a Twitter i estàs disposat a esperar que la plataforma es desenvolupi completament, Bluesky podria ser més adequada.

Més enllà de Bluesky i Mastodon

És important destacar que Bluesky i Mastodon no són les úniques alternatives a les grans xarxes socials centralitzades. Existeixen altres plataformes federades i descentralitzades que ofereixen característiques i funcionalitats úniques. Ja en vam parlar de Nostr a un altre article.

I tu, què en penses? Quina d'aquestes plataformes et sembla més interessant? Creus que el futur de les xarxes socials és descentralitzat? Parlem-hi!

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Imagina't un món on les xarxes socials funcionen de manera totalment diferent. Un món on tu tens el control absolut de la teva informació i on ningú et pot censurar. Aquest és el futur que promet Nostr, un protocol obert i descentralitzat que està redefinint la manera en què interactuem en línia.

Nostr és un protocol obert i descentralitzat que permet crear xarxes socials resistents a la censura. A diferència de les plataformes tradicionals com Twitter o Facebook, on una empresa controla tota la informació, Nostr funciona com una xarxa de nodes independents. Això significa que ningú pot tancar la plataforma ni censurar el teu contingut. És com tenir una xarxa social pròpia, però amb la possibilitat de connectar-se amb altres persones que utilitzen el mateix protocol. Nostr és una alternativa atractiva per a aquells que busquen més llibertat i privacitat en línia, i està guanyant popularitat entre els usuaris que valoren la descentralització i la resistència a la censura.

Per què Nostr és diferent?

Nostr utilitza una xarxa de nodes independents per transmetre missatges, fent-la molt més resistent a la censura i a les interrupcions del servei. A més, Nostr ofereix als usuaris un gran grau de control sobre les seves dades i interaccions, i això els permet triar amb qui es connecten i quina informació comparteixen. Aquesta descentralització i la priorització de la privacitat són les principals característiques que diferencien Nostr de les xarxes socials tradicionals.

Les característiques principals que el diferencien són:

• Descentralització: A diferència de les xarxes socials tradicionals, Nostr no depèn d'un servidor centralitzat. Això significa que ningú pot tancar la plataforma ni censurar el teu contingut.

• Privacitat: Nostr et permet controlar qui pot veure els teus missatges i quina informació vols compartir.

• Flexibilitat: Nostr és un protocol molt versàtil. Es poden construir tota mena d'aplicacions sobre ell, des de xarxes socials bàsiques fins a plataformes de microblogging més complexes.

• Resiliència: Gràcies a la seva arquitectura descentralitzada, Nostr és molt resistent a atacs i fallades.

Com funciona?

Com ja hem dit, Nostr funciona com una xarxa de nodes independents, anomenats «relés», que es comuniquen entre si sense un servidor centralitzat que controli tot el sistema. Això significa que no hi ha un únic punt de falla que pugui fer caure la xarxa.

Els relés són com petits servidors que emmagatzemen i transmeten els missatges dels usuaris. Cada usuari es connecta a un o més relés per publicar els seus missatges i seguir els d'altres.

Els missatges a Nostr s'anomenen «esdeveniments». Cada esdeveniment conté informació sobre l'usuari que l'ha creat, el contingut del missatge i una signatura criptogràfica que garanteix la seva autenticitat.

Aquesta signatura és com un segell únic que identifica l'usuari i demostra que el missatge no ha estat modificat. Es genera mitjançant la clau privada de l'usuari, que només ell coneix.

Finalment, els «clients» són les aplicacions que utilitzem per interactuar amb Nostr. Aquests clients es connecten als relés per enviar i rebre esdeveniments.

Els avantatges de Nostr

• Llibertat d'expressió: Sense censura ni moderació excessiva.
• Control sobre les teves dades: Tu decideixes qui pot veure el teu contingut.
• Innovació: Nostr permet crear noves aplicacions i serveis de manera fàcil i ràpida.
• Resistència a la censura: És molt difícil censurar una xarxa descentralitzada.

El futur de Nostr

Nostr encara és un projecte jove, però té un potencial enorme. A mesura que es desenvolupi, podria revolucionar la manera en què ens comuniquem en línia.

Nostr és un protocol extraordinàriament flexible que permet als desenvolupadors crear una gran varietat d'aplicacions i serveis personalitzats. Això obre un món de possibilitats, des de xarxes socials bàsiques fins a plataformes de microblogging (https://primal.net/), xats (https://www.keychat.io/), i fins i tot monedes digitals pròpies. La seva naturalesa descentralitzada fa que sigui fàcil construir sobre Nostr, fomentant la innovació i la creativitat.

No obstant això, com qualsevol tecnologia emergent, Nostr també enfrontar alguns desafiaments i limitacions. Un dels principals reptes és la seva adopció massiva. Tot i que el potencial és enorme, cal superar obstacles com la corba d'aprenentatge per a nous usuaris, que poden trobar-se una mica perduts en un ecosistema encara en desenvolupament.

A més, gestionar un augment significatiu en el nombre d'usuaris pot suposar un repte per als relés, que hauran d'escalar per fer front a la càrrega creixent. La interoperabilitat entre diferents clients i serveis de Nostr és un altre aspecte a millorar per garantir una experiència d'usuari més fluida.

Tot i aquests desafiaments, la comunitat de desenvolupadors de Nostr està treballant activament per superar-los i fer que aquesta tecnologia sigui accessible a tothom.

Nostr està experimentant un creixement exponencial i veiem emergir noves aplicacions i desenvolupaments cada dia. Plataformes com Damus o Primal ja estan oferint alternatives descentralitzades a Twitter, cosa que permet als usuaris crear comunitats sense la por a la censura.

La flexibilitat de Nostr també està atraient l'atenció de desenvolupadors de videojocs, que estan explorant com utilitzar el protocol per crear economies virtuals més justes i transparents.

Aquestes noves aplicacions estan aprofitant la flexibilitat de Nostr per crear experiències d'usuari més personalitzades i resistents a la censura. A més, la integració amb altres tecnologies com la intel·ligència artificial està obrint portes a nous models de negoci i formes d'interacció social.

A llarg termini, Nostr té el potencial de transformar radicalment les xarxes socials i Internet en general. En posar el poder en mans dels usuaris i fomentar la descentralització, Nostr podria crear un entorn en línia més just, transparent i resistent a la manipulació.

Uneix-te a la revolució de les xarxes socials! Explora Nostr i sigues part del canvi.

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

1. L'encriptació i el protocol MTProto

Tot i que els xats per defecte a Telegram no estan encriptats de manera P2P, això no vol dir que la informació sigui accessible o vulnerable. Telegram utilitza el protocol MTProto, dissenyat específicament per oferir una seguretat robusta. Aquest protocol aplica una encriptació capaç de protegir les dades durant la seva transmissió i emmagatzematge. Els xats en grups i canals estan encriptats de manera client-servidor, i fins i tot sense encriptació P2P, és pràcticament impossible que els missatges puguin ser desxifrats al servidor.

El protocol MTProto està dissenyat de manera que, fins i tot si un atacant tingués accés als servidors de Telegram, la manera en què es gestionen les claus d'encriptació i les dades fa extremadament difícil desxifrar els missatges. El sistema de clau compartida distribuïda impedeix que el servidor tingui tota la informació necessària per desxifrar els missatges, fet que augmenta considerablement la seguretat.

Per entendre com funciona el xifratge de Telegram, podem fer una analogia amb una carta secreta. Tu escrius un missatge important i el poses dins d'una caixa forta. Aquesta caixa té una clau única que només tu i el destinatari coneixeu. En lloc d'enviar la caixa per correu, la poses dins d'una caixa més gran i l'enviem per un servei de missatgeria. Telegram seria com el servei de missatgeria encarregat de transportar la caixa gran d'un lloc a un altre, però no té la clau per obrir la caixa petita on està el teu missatge. Això significa que, encara que Telegram rebi i transmeti la caixa, no pot llegir el teu missatge.

2. Obertura del codi client i transparència.

Un altre aspecte clau és la transparència de Telegram. Tot i que el codi del servidor no és obert, el codi de client sí que ho és. Això significa que qualsevol pot revisar-lo per assegurar-se que no hi ha portes del darrere o pràctiques dubtoses. A més, Telegram ha documentat àmpliament el seu protocol de comunicacions, oferint una visió clara de com funcionen les seves capes de seguretat. Aquesta obertura i la seva documentació detallada són elements que reforcen la confiança en la plataforma. Bàsicament, el que fan a Telegram per mantenir la seguretat d'aquest tipus és distribuir les dades que s'emmagatzemen al núvol a centres de dades a diferents països, amb diferents jurisdiccions. També “reparteixen” les claus de xifratge (per trucar d'alguna manera als mecanismes que es fan servir per fer un missatge llegible de nou) i no les emmagatzemen al costat de les dades. Així, el que aconsegueixen és que calguin ordres judicials de tots els països on s'emmagatzemen aquestes dades per poder lliurar-les, una tasca força difícil d'aconseguir.

3. Verificació del codi font i binari compilat

Una característica única de Telegram és la possibilitat de verificar que l'aplicació instal·lada al teu dispositiu és exactament la mateixa que el codi font publicat. Telegram ofereix eines per comprovar que el codi compilat en els binaris distribuïts a les botigues d'aplicacions coincideix amb el codi font obert. Això és especialment important per a usuaris que prioritzen la seguretat, ja que garanteix que el codi no ha estat manipulat ni conté components ocults o maliciosos.

En altres aplicacions com Signal, el codi font és obert, però no hi ha cap mecanisme oficial per verificar que el binari que instal·les (per exemple, des de Google Play) sigui una compilació exacta d'aquest codi. Això suposa un risc teòric, ja que no es pot certificar al 100% que no hi ha diferències entre el codi obert i l'aplicació instal·lada. Telegram, en canvi, és una de les poques plataformes que pot oferir aquesta garantia, reforçant encara més la seva credibilitat en termes de seguretat.

4. Xats secrets amb encriptació P2P

Telegram ofereix xats secrets que sí que estan encriptats d'extrem a extrem. Aquests xats utilitzen el mateix protocol MTProto, però afegeixen una capa d'encriptació P2P, garantint que només el remitent i el destinatari puguin llegir els missatges. Aquesta funcionalitat està disponible per a aquells que desitgen una seguretat addicional, com per exemple, per a converses sensibles o privades.

5. Consideracions finals.

Encara que Telegram no activi l'encriptació P2P per defecte, això no significa que sigui menys segura. El seu disseny, amb el protocol MTProto, la seva transparència i el fet de tenir el codi client obert, fan que Telegram sigui una eina robusta i confiable per a la comunicació segura. La capacitat de verificar que el codi font i el binari són idèntics és un altre factor diferencial que la fa destacar sobre altres aplicacions.

En conclusió, Telegram és una eina que proporciona un alt nivell de seguretat i privadesa, fins i tot si no segueix exactament el mateix model que altres aplicacions de missatgeria. Amb les opcions de xats secrets, la robustesa del protocol MTProto, i la verificació del codi font, Telegram demostra que la seva arquitectura està ben pensada per protegir les dades dels usuaris en qualsevol circumstància.

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl

Què és la descentralització de les xarxes socials?

Imagina les xarxes socials tradicionals com una gran plaça central. En aquesta plaça, hi ha una única font d'aigua, controlada per una empresa. Tothom que vol beure aigua ha d'anar a aquesta font i pagar a l'empresa. Això significa que:

• L'empresa té tot el control: Decideix qui té accés a l'aigua, quant costa i com funciona la font.
• Els usuaris tenen poc poder: No poden decidir res sobre la font d'aigua i han d'acceptar les condicions de l'empresa.
• Hi ha un risc de monopoli: Si alguna cosa passa a la font, ningú més té aigua disponible.

En canvi, les xarxes socials descentralitzades com Mastodon funcionen com una xarxa de petits pous d'aigua repartits per tot el poble. Cada persona pot tenir el seu propi pou, o bé pot compartir-lo amb els seus veïns. Això significa que:

• No hi ha una única empresa en control: Cada pou d'aigua és independent i els seus propietaris decideixen com funciona.
• Els usuaris tenen més control: Poden triar de quin pou beure, construir el seu propi o unir-se a una cooperativa.
• Hi ha més resiliència: Si un pou s'asseca, la gent pot anar a un altre o treballar junts per arreglar-lo.

I per què és important això?

Doncs, perquè les xarxes socials tradicionals han demostrat tenir alguns problemes importants:

• Problemes de privacitat: Les empreses recopilen moltes dades dels seus usuaris i les venen a anunciants, sense que sempre tinguin el seu consentiment.
• Falta de transparència: No sempre sabem com funcionen els algoritmes d'aquestes plataformes, ni què fan amb les nostres dades.
• Discurs d'odi i desinformació: Les xarxes socials tradicionals s'han convertit en un caldo de cultiu per a la propagació de discursos d'odi i desinformació.

Les xarxes socials descentralitzades no són perfectes, però ofereixen una alternativa que pot ajudar a solucionar alguns d'aquests problemes.

… I com funciona tot això?

ActivityPub: el protocol descentralitzat

ActivityPub és el protocol que fa possible la comunicació entre les xarxes socials descentralitzades. Funciona com un idioma comú que permet que diferents plataformes intercanviïn informació, com ara publicacions, comentaris i seguidors. Això significa que pots seguir a algú en una plataforma i veure les seves publicacions en una altra, tot i que siguin diferents serveis.

Actualment Threads (el “Twitter” d'Instagram) està començant a implementar ActivityPub. Si Instagram, Facebook, X, etc. tots utilitzessin aquest protocol, això significaria que una persona d'Instagram podria ser seguidor d'una persona de X per exemple, sense necessitat de tenir un compte a X.

Com a usuari, ja has usat altres protocols descentralitzats, com per exemple el correu electrònic. Una persona de Gmail pot comunicar-se amb algú d'Outlook sense la necessitat de tenir comptes en tots dos proveïdors.

I què és Mastodon?

Mastodon és una de les xarxes socials descentralitzades més populars que fa servir ActivityPub. Es pot considerar com un equivalent de Twitter/X, però amb algunes diferències importants. A Mastodon, cada usuari pot estar a un servidor diferent, el que significa que no hi ha una única empresa que controli la xarxa. Això dona als usuaris més control sobre les seves dades i privacitat. A més, Mastodon és una plataforma de codi obert, el que significa que qualsevol pot contribuir al seu desenvolupament.

Avantatges de les xarxes socials descentralitzades.

• Privacitat: Les dades dels usuaris estan més segures, ja que no hi ha una única empresa que pugui controlar-les.
• Control: Els usuaris tenen més control sobre les seves dades i experiència a la plataforma.
• Transparència: El codi de les plataformes és obert, el que significa que qualsevol pot auditar-lo i verificar que no hi ha pràctiques abusives.
• Diversitat: Hi ha una gran varietat de plataformes per triar, cadascuna amb la seva pròpia comunitat i cultura.

Altres exemples de xarxes socials que usen ActivityPub.

• PixelFed: Una plataforma similar a Instagram per compartir fotos.
• WriteFreely: Una plataform per a la publicació de textos i blogs. Pots utilitzar-la a Write.AS o per exemple, aquest bloc l'utilitza.
• PeerTube: Una plataforma per compartir vídeos descentralitzats.

En resum:

Mastodon i ActivityPub representen una nova manera de pensar les xarxes socials. Amb la seva èmfasi en la descentralització, la privacitat i la llibertat d'expressió, ofereixen una alternativa atractiva a les plataformes tradicionals. Si estàs buscant una experiència a les xarxes socials més justa i democràtica, val la pena explorar Mastodon i l'arxipèlag de xarxes socials descentralitzades que l'envolten.

Actualització: Sembla que BlueSky vol fer alguna mena de subscripció a l'estil de X més info

Per aprendre més: * Lloc web de Mastodon * Introducció a ActivityPub * El Fediverso * Taller de Club Manhattan sobre relacions tòxiques digitals

Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl