💸 Com he rebaixat la factura d'IA un 60% (i el meu assistent no se n'ha assabentat)
Si vas llegir la part 3 de la guia de supervivència, ja saps que el meu assistent personal auto-allotjat té el cervell al núvol. Fins fa uns mesos, la meva estratègia de costos era elegant i cara a la vegada: un sol model de pagament per a totes les tasques. Classificar un correu, resumir una reunió o planificar una feina de tres passos: tot al mateix model, al mateix preu. Com anar a un restaurant de tres estrelles i demanar sempre l'entrepà de truita.
El problema: pagar el mateix preu per a tot
Pensa què fa un assistent en un dia normal: classificar notificacions, resumir articles, vigilar alertes, respondre correus i, de tant en tant, escriure codi o planificar una feina. Les tasques difícils de veritat són potser un 20%. La resta són feines que qualsevol model modern resol sense suar.
Abans pagava el model car per totes dues coses. El 80% de les peticions que no necessitaven aquell cervell pagaven el mateix que el 20% que sí. Un despropòsit, i ho sabia. El que no sabia és que la solució no era canviar de model, sinó canviar de capa.
🌐 OpenRouter: el mateix model, vuit preus diferents
OpenRouter és un agregador de models. No entrena res: exposa un catàleg enorme i deixa que molts proveïdors serveixin el mateix model. I aquí ve el detall que em va fer gràcia: el mateix model, segons qui el serveixi, costa diferent.
Agafem el deepseek-v4-flash, la meva referència per a la majoria de tasques. Preus públics del catàleg, agost del 2026:
| Proveïdor | Input (1M tokens) | Output (1M tokens) |
|---|---|---|
| DeepSeek (contracte directe) | 0,14 $ | 0,28 $ |
| DeepInfra | 0,09 $ | 0,18 $ |
| DigitalOcean | 0,084 $ | 0,168 $ |
El mateix model, la mateixa sortida, i DeepInfra el serveix un 36% més barat que el proveïdor directe. I encara n'hi ha de més barats. Per què? Cada proveïdor té el seu maquinari, els seus marges i la seva guerra de preus.
🏷️ Els sufixos: :free, :nitro i :floor
A més de triar proveïdor, pots triar variant amb un sufix al nom del model:
:free— versions gratuïtes de molts models. De veritat gratuïtes, però amb límits: 20 peticions per minut i entre 50 i 1.000 al dia, segons si has comprat crèdits alguna vegada. Els límits van per compte, no per model. Ideals per a tasques senzilles i automatitzacions.:nitro— prioritza la velocitat: ordena els proveïdors per throughput. Quan parles amb l'assistent, la diferència entre 0,8 segons i 3 segons es nota molt. Per al xat,:nitro; per al processament per lots, no cal.
I el sufix :floor, que tria sempre el proveïdor més barat: és l'accés directe a provider.sort = \"price\". Perfecte per a processament per lots on només importa el preu. I si vols posar un sostre de cost per petició, tens provider.max_price.
🧭 El router que tria per tu
Amb tot el catàleg a l'abast, triar el model per a cada trucada a mà és inviable. Aquí entra openrouter/auto-beta, el router intel·ligent d'OpenRouter:
- Classifica cada petició en un d'uns 30 tipus de tasca: codi, depuració, planificació, matemàtiques, suport, recerca.
- Per a cada tipus, mira quins models fa servir de veritat la comunitat, amb dades de share-of-spend dels últims 7 dies.
- Tria el model més adequat, amb fallbacks si cal.
El ranking es mou sol: si els desenvolupadors migren a un model nou, el router el segueix en pocs dies, sense que ningú hagi de tocar res.
Té un dial, cost_quality_tradeoff (cqt), de 0 a 10. I aquí va la trampa: el nom porta “quality” a dins, i la intuïció diu “puja'l per tenir més qualitat”. Error. Pujar-lo vol dir “estalvia'm”. Amb el valor per defecte (9), el router només mira el 20% més barat dels candidats. Si un dia vols la millor resposta possible, baixa'l a 0. Contraintuïtiu, ho sé. Però ara ho sé.
🛡️ Doble xarxa de seguretat: la llista blanca
El router pot triar, però jo decideixo d'on pot triar. Aquí entren els guardrails, el “restriction mode” de tota la vida: una llista blanca de models permesos que s'aplica a tot el compte i a totes les claus API.
La seguretat és doble: el router només pot escollir dins de la llista, i a més el guardrail ho bloqueja per a tot el compte abans que es generi cap despesa.
A la llista hi entren tots els models :free que ens interessen i els de pagament que fem servir de veritat. Conseqüència pràctica: el model més car de la llista és el teu sostre de cost, de facto. Res de sorpreses.
⚠️ La lliçó dels comodins (que vam pagar car)
Anècdota perquè no t'ho facis tu. Al principi, per comoditat, vam posar comodins amples a la llista: nvidia/*, qwen/*, aquest estil. Semblava pràctic: tots els models d'aquestes famílies, ja m'ho miraré després.
Doncs el router s'ho va mirar ell. En poques hores va triar, dins dels comodins, un model més car del que esperàvem, i ens va generar una despesa que no havíem pressupostat. Petita, sí. Però va ser el senyal.
Lliçó: els comodins deixen passar els models cars de la mateixa família. La llista explícita, model per model, és l'única manera segura de controlar el cost.
🤖 La llista que es manté sola
Però feina al principi no vol dir feina per sempre. El catàleg canvia cada setmana: models nous, models que desapareixen, preus que es mouen. Mantenir-ho a mà seria una altra feina de manteniment. Així que ho vam automatitzar.
Un script consulta el catàleg públic d'OpenRouter cada setmana i regenera la llista amb els nostres criteris:
- gratis, amb tool calling i context >= 64K → afegir-lo (
:free) - variant del model de referència → afegir-lo
- de pagament, més barat que la referència → afegir-lo
- embeddings que fem servir → afegir-lo
Un cron ho llança cada diumenge i ja està. Si surt un model nou i gratuït amb tool calling, la setmana següent ja és a la llista. Si un model deixa d'existir, desapareix sol.
💸 Quant ens hem estalviat? (xifres aproximades)
Anem amb els números. Aproximacions basades en el nostre ús, no promeses universals:
- El mateix model, altre proveïdor: un 36% menys per token.
- El routing: la majoria de peticions, les senzilles, van a models gratuïts. Cost zero en la majoria de trucades.
- L'estalvi global: de l'ordre del 50-70% de la factura mensual respecte de fer la mateixa feina amb un sol model de pagament per a tot.
Exemple arrodonit: imagina 1.000 peticions al dia, uns quants milers de tokens cadascuna. Si totes anessin al model de pagament, serien de l'ordre de 30-50 $ al mes. Amb el router, només un 20% de les peticions, les que de veritat ho necessiten, acaben en un model de pagament; la resta es resolen gratis. Resultat: una factura de l'ordre de 10 $ al mes per al mateix volum. I les respostes difícils no han perdut qualitat: quan toca, el router fa servir el model bo.
I el millor: com que ara és barat, fem molta més feina. El volum d'ús s'ha multiplicat per més de deu i la factura no es dispara. L'estalvi per token és petit, de l'ordre de l'1%; el de veritat ve de les tasques senzilles que abans costaven diners i ara costen zero.
🏁 TL;DR
- El mateix model el serveixen diversos proveïdors amb preus diferents: canviar de proveïdor et pot estalviar un 36% sense tocar res més.
- El router intel·ligent classifica cada petició i envia les senzilles a models gratuïts: la majoria de trucades costen zero.
- Llista blanca explícita, model per model, i res de comodins amples: el router se'ls pren literalment.
- Automatitza la llista amb un script setmanal i oblida-te'n.
El resultat: una factura d'IA de l'ordre d'un 50-70% més baixa, un assistent que no s'ha tornat més tonto i un argument més perquè segueixi sent de casa. Bé, el cervell segueix al núvol. Però la factura ja no fa por.
Nota: Qualsevol cosa que vulguis discutir sobre aquest artícle, ho podem fer a Mastodon — Raúl